Avui he vist morir al meu gat Neo, quinze anys junts fent-nos  companyia. Aquest migdia he hagut de donar-li l'últim adéu.

És molt dur pensar que quan arribi a casa ja no estarà esperant la  meva arribada, ja no pujarà al sofà per estar a prop meu. És trist  pensar que ja no el trobaré adormit en algun racó amagadet de la  casa, o fent alguna malifeta.

Quinze anys junts i ara ja no tornaré a veure la seva careta bonica,  peluda i amb expressió de felicitat, quan a la nit sabia que podria  menjar una llauna d'aquelles que tant li agradaven.

Hi ha qui no entén l'amor que es pot sentir cap a una mascota, però  la realitat és que és possible estimar a un animal amb la mateixa  intensitat que ho fem amb altres persones.

De ben segur que mai podré oblidar al meu 'gordito', sempre tindrà  un lloc al meu cor.