El 16 de març, en acabar la feina, amb la meva dona agafem el metro a Vallcarca direcció Les Corts. Valido dos viatges amb la T-10, i poc després rebo trucada de la meva mare de 86 anys, angoixada: se li ha tancat la porta del pis, és al carrer sense claus.
Entretodos
Transbordo a Diagonal fins Badal, on viu, i li obro la porta. Quan vaig a casa a peu, truca la meva dona, li requerien el bitllet a Les Corts. Arribo pocs minuts desprès, hi era l'agent sancionador. Diu que estan obligats a sancionar, però que per la seva experiència sap que dic la veritat. Guardi el bitllet i faci al·legacions dels fets. Ho fem el dia següent al punt TMB amb declaració jurada d'un professor que va entrar amb nosaltres al metro i va ser testimoni de la conversa amb la meva mare.
Rebem una carta el dia 11 d'abril, signada per Gestió i control del frau desestimant les al·legacions i el recurs de reposició. Entenc la normativa, però vostès demostren insensibilitat no entenent els fets. Demostrar que el viatge està pagat i testimonis jurats no val per a res?
Som professors, eduquem els alumnes en el civisme, en el transport els exigim correcció, però abans de sancionar escoltem. No enganyin la gent, no diguin que fer al·legacions serveix de res. I a qui decideix, ¿perquè no hi ha nom? Si es incapaç de valorar fets com aquests millor el substitueixin per un robot. Quan hi ha avaries, incidències i vagues, estaria bé informessin amb la mateixa diligència que sancionen; i potser que algun cop demanin disculpes.