La UE va crear els comptes de pagament bàsics el 2014 per garantir un dret gairebé universal de les persones residents al seu territori (de forma legal o no) a accedir als serveis financers més bàsics: dipòsit i retirada de diners; domiciliació d’ingressos i rebuts; transferències; i targeta de dèbit. El Govern de Mariano Rajoy va aprovar la seva incorporació a la normativa espanyola el 2017, mentre que l’actual Executiu va fixar el 2019 que el seu cost màxim no pot ser superior a tres euros al mes, mentre que són gratuïts per a les llars vulnerables que compleixen certs requisits de renda. Amb els comptes de pagament bàsics es pretén que les persones que no són rendibles per als bancs també puguin accedir als serveis financers.
Les entitats financeres tenen des de l’any 2017 l’obligació d’informar i oferir aquests comptes a les persones que els sol·licitin i acreditin complir els requisits.