Dels elefants que eren de color blau,
d’aquells bacons ufans del dos mil tres,
ben poca cosa en queda, quasi res.
De l’americana, un perfum, al trau.
------------------------------
Vas dir que ho tornarem a fer, Laporta,
que els llorers reverdiran a can Barça,
amb un abrandat discurs que ens exhorta
a no pensar que la perdiu és garsa.
------------------------------
Sota l’escut batega el cor, has dit,
i que vols tornar el Barça a la glòria,
El soci ha posat una espalmatòria
perquè t’ha vist, Jan, com abans, ardit.
------------------------------
L’americana, p’ro, no et va baldera,
ara el trajo és molt més ajustat.
Arribes de nou i és una caldera
l’escut, l’equip i tota l’entitat.
------------------------------
Al Luz de Gas, aquell xampany d’antany
és ara una coca-cola esbravada.
Les nits de rauxa i de carnavalada
són corredisses d’avals plens d’afanys.
------------------------------
El primer és lligar en Lionel.
O, millor, capitalitzar el deute.
O, encara més, trucar al terapeuta
perquè ens curi d’una depre a granel.
------------------------------
¿Tornaran els millors anys de la vida?
¿Chi lo sa?, “que no estamos tan mal”.
Tot dependrà, a la fi, de la final,
de pilotes que curin la ferida.
------------------------------
Laporta, encara que sigui naïf,
encomana’t als deus llars blaugranes:
al pare Gamper, al profeta Cruyff,
al màgic conjur de les filigranes
------------------------------
d’un nou Romario, d’un nou Kubala,
d’un Messi nou o d’algú del planter.
Kennedy rediviu del món culer,
au, Jan, no sigues baliga-balaga.
Oda a en Jan, un Laporta ardit